Barcelona Cultura

Cometa

Autor del mèdia

Informació

És un llum desmuntable que aprofita, com els paraigües, les propietats estructurals del teixit tibat. En efecte, un quadrat de teixít de cotó es desplega mitjançant unes barnilles d’alumini creuades i subjectades a cada extrem per un trau. Aquestes barnilles es tiben amb quatre cordes de niló que al punt de creuament subjecten un casquet on s’allotgen el portalàmpades i la bombeta. Quatre cordes més, subjectades a cada vèrtex, permeten suspendre-la del sostre. Quan el focus de llum incideix sobre la pantalla aquesta adquireix corporeïtat i color i fa una il•luminació difusa. És doncs una simple estructura tibada i suspesa, resolta amb elements ultralleugers i manllevada dels estels, intel•ligentíssims objectes voladors creats per la cultura popular, a què sens dubte Charles i Jane Dillon van voler retre homenatge.

Malgrat aquestes referències formalistes, el disseny d’aquest llum va més enllà del mer exercici estilístic: en aquesta innovadora aportació tipològica al repertori lumínic, hi ha força referències al disseny i l’arquitectura dels anys setanta. Més enllà de la poètica i evident metàfora de l’estel hi ha un treball de depuració i síntesi d’elements estructurals resolts amb una clara voluntat minimalista. En aquest sentit els autors reconeixen l’interès pels treballs de l’artista Richard Smith i el dissenyador Achille Castiglione, així com el seguiment de les investigacions amb estructures tibades realitzades per l’enginyer Frei Otto, que van gaudir d’una gran popularitat entre els dissenyadors i arquitectes de l’època.

El projecte de Cometa es va produir en el marc d’una iniciativa de l’Estudi Dillon destinada a la creació d’una sèrie de llums domèstics, desmuntables i econòmics. En aquest model, com en gran part del treball dels Dillon, hi ha la voluntat de trobar solucions basades en la integració d’elements diversos de la cultura industrial sense haver de recórrer a costoses inversions en motlles i utillatge.

Aquesta opció minimalista no encaixava en la cultura industrial del seu país, de manera que el mateix estudi dels autors s’encarregava de la producció de les peces. L’any 1972 els Dillon van entrar en contacte amb Bigas Luna i Carles Riart, propietaris de la botiga Gris, i Fernando Amat, propietari de la botiga Vinçon, interessats a comercialitzar precisament un tipus de producte com el que els Dillon dissenyaven. A través d’aquests promotors catalans, els dissenyadors britànics van contactar amb l’empresa Metalarte, que treballava aleshores en la definició d’una línia de productes que la diferenciés de la dels seus competidors italians.

Cometa va ser seleccionat per als premis Delta de l’ADI/FAD de Barcelona de 1975 i l’èxit comercial va ser força important durant els primers deu anys de producció, ja que se’n venien al voltant d’un miler i mig anuals. Més enllà de l’èxit inicial, el producte no ha perdut vigència i continua en el mercat vint anys després del llançament.

La peça del museu porta una caixa d’embalatge amb instruccions de muntatge que qualifica el llum de “lámpara bricolage”, concepte introduït per Santiago Pey al nostre país l’any 1968.n

Isabel Campi

Principal

Títol:

Cometa

Id Repositori:

H299483

Autor/Creador:

Dillon, Charles, dissenyador.Dillon, Jane, dissenyador.Metalarte, SA, productor, Sant Joan Despí, Barcelona: 1975-1977.Diseño y Forma, SA (Disform), productor, Barcelona: 1977-1991.Unidad de Logística y Manufactura SA, productor, Cardedeu, Barcelona: 1991-1997.Santa & Cole, Ediciones de Diseño, S.A., productor, Barcelona, 1998-?.

Mijtà:

il·luminació, disseny de producte.

Adicional

Data de la creació:

1975, 1975.

Format:

visual

Materials:

alumini, Alumini, teixit de cotó, corda de niló.nilócotó (fibra)tela (teixit)

Forma part de:

madb, Museu de les Arts DecorativesMDB, Museu del Disseny de Barcelona.

Enllaç al recurs original

Aquest Mèdia és una contribució de