Barcelona

El parc està situat als terrenys on Felip V va fer construir una gran ciutadella militar per controlar la ciutat l’any 1715, després que aquesta es rendís l’11 de setembre de 1714. Per construir-la es van enderrocar les muralles de l’extrem nord-est de la ciutat i 1.262 cases del barri de la Ribera.

L’any 1869 el general Prim −l’estàtua eqüestre del qual podem contemplar dins l’actual espai verd− va lliurar la ciutadella a Barcelona a fi d’obtenir el suport de la burgesia industrial barcelonina. La condició fou que calia dedicar el solar a parc públic. La fortalesa militar va ser enderrocada per brigades de voluntaris.

La recuperació d’aquests terrenys va permetre crear un gran espai verd molt necessari en una Barcelona cada cop més massificada pel desenvolupament industrial. Calien llocs on “poder respirar”, com molt bé definia Josep Fontserè en el lema del projecte: “Els jardins són a la ciutat el mateix que els pulmons al cos humà”.

El traçat original determinat per Fontserè l’any 1872 es va modificar per incloure l’Exposició Universal de 1888 i, més tard, per instal·lar-hi el Zoo de Barcelona, un dels més importants d’Europa i que ocupa la meitat dels terrenys.

El 6 d’octubre de 1991 va morir brutalment assassinada la transsexual Sonia a la glorieta de músics.

Hi abunden els til·lers (Tilia x europaea, Tilia tomentosa i Tilia x euchlora), les magnòlies (Magnolia grandiflora), els àlbers (Populus alba i Populus alba “Pyramidalis“) i els plàtans (Platanus x hispanica). Els lledoners (Celtis australis) són els protagonistes a la glorieta d’Aribau. Prop de l’Umbracle hi trobem paulònies (Paulownia tormentosa) i Prodocarpus neriifolius, i al costat del mamut, arbres sagrats (Ginkgo biloba).

Altres espècies presents al parc són l’acàcia (Robinia pseudoacacia), els xiprers (Cupressus macrocarpa i Cupressus sempervirens), el pi australià (Casuarina cunnighamiana), la bellaombra (Phytolacca dioica), els castanyers d’Índia (Aesculus hippocastanum), així com tres exemplars de xiprer calb (Taxodium distichum) dins el llac.

També destaquen les palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), les palmeres datileres (Phoenix dactylifera), les palmeres blaves (Brahea armata) i les iuques (Yucca elephatipes). Hi ha grans exemplars arbustius de llorer (Laurus nobilis), de tamariu (Tamarix gallica) i de baladre (Nerium oleander), i tanques vegetals perfectament retallades de pitòspor (Pittosporum tobira) i d’evònim del Japó (Euonymus japonicus).

Arbrat centenari

Al parc de la Ciutadella hi ha diversos exemplars inclosos en el Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona: una acàcia de Constantinoble (Albizia julibrissin), un taronger de Luisiana (Maclura pomifera), un pi australià (Casuarina cunninghamiana) i un exemplar de Quercus polymorpha, plantats a finals del segle XIX, i els xiprers calbs que hi ha al llac, plantats durant el primer terç del segle XX.

Ocells

En aquest parc hi viuen una gran quantitat d’ocells, amb un cens de més de 100 espècies diferents. Cal destacar la gran colònia de bernats pescaires, actualment la més important de Catalunya. Elegants i majestuosos, és fàcil veure’ls volar arreu del parc. La Ciutadella és, doncs, un bon lloc per als afeccionats a l’ornitologia.

Està considerat com un museu a l’aire lliure per la profusió i la qualitat de les seves escultures. Hi ha obres de Frederic Marès (estàtua eqüestre del general Prim), Eusebi Arnau (bust de marbre de Marià Aguiló), Josep Clarà (nu de bronze dedicat als voluntaris catalans de 1914), Josep Llimona (nu femení de marbre El desconsol), Pau Gargallo (bust de marbre de Lleó Fontoba), Manuel Fuxà (bustos de marbre de Milà i Fontanals, Víctor Balaguer i Joaquim Vayreda, i figura de bronze de Bonaventura Carles Aribau) i Eduard B. Alentorn (grup de marbre La cigonya i la guineu), entre altres escultors.

Per la seva popularitat, cal fer esment de dues escultures: La dama del paraigua, de Joan Roig Soler, que durant molts anys va ser un dels símbols de Barcelona i que corona una font ornamental que va dissenyar Josep Fontserè, i un mamut de pedra, primera i única de les reproduccions a mida natural d’animals extingits que el 1907 la Junta de Ciències Naturals volia instal·lar al parc.

La cascada monumental

Va ser dissenyada per Josep Fontserè el 1875, i inaugurada l’any 1881. Fontserè va tenir com a ajudant Antoni Gaudí, aleshores molt jove, i a qui s’atribueixen les rocalles de la cascada i alguns motius decoratius.

La cascada està ornamentada per molts elements escultòrics d’artistes catalans de finals del segle XIX, col·locats després de la seva inauguració. L’element central és el Naixement de Venus, de Venanci Vallmitjana, i al capdamunt, culminant el conjunt, La quadriga de l’Aurora, de Rossend Nobas, autor també de quatre grups de genis, dos faunes i de la figura d’Eros. A baix, quatre grius modelats per Rafael Atché protegeixen la Venus. A banda i banda hi ha escales per accedir a una mena de templet des del qual es pot contemplar una perspectiva privilegiada del parc.

La glorieta de la transsexual Sonia

Prop de la cascada hi ha la glorieta “de la transsexual Sonia”, en homenatge a Sonia Rescalvo, assassinada per la seva identitat de gènere al 1991.

Els edificis

De l’antiga ciutadella militar construïda el 1715 en resten la capella castrense, obra de Pròsper Verboom (1728), el palau del governador −seu de l’Institut Escola durant la Segona República i avui un dels centres d’educació secundària de la ciutat− i l’edifici de l’arsenal, actualment seu del Parlament de Catalunya.

La resta d’edificis que hi ha al parc es van construir el darrer terç del segle XIX. El primer va ser el Museu Martorell de Geologia, d’estil neoclàssic, projectat l’any 1879 per Antoni Rovira i Trias, i que es va integrar en el disseny del parc que va portar a terme Josep Fontserè l’any 1872.

Quant a les construccions realitzades en motiu de l’Exposició Universal de 1888, se’n conserva el restaurant, un edifici de maó vist, coronat de merlets, obra de Domènech i Muntaner, i que pertany a la primera època del modernisme barceloní. S’anomenà popularment el Castell dels Tres Dragons, i des de l’any 1934 és la seu del Museu de Zoologia de Barcelona.

També van ser projectats per a l’Exposició Universal de 1888 l’Umbracle, un recinte singular dissenyat per Josep Fontserè (1883) que integra el maó, el ferro i un enllistonat de fusta que procura ombra a espècies subtropicals, i l’Hivernacle, una construcció de ferro i vidre dissenyada per Josep Amargós i Samaranch l’any 1884.

Sobresurt l’ordenació paisatgista formada per una gran cascada monumental, el llac i una glorieta de música.

Una altra peça important del parc és la plaça d’Armes. Projectada l’any 1916 per l’enginyer i paisatgista francès J.C.N. Forestier, està situada davant del Parlament. És el treball paisatgístic més ben conservat del parc i un exemple notable d’urbanització vegetal.

Sobresurt l’ordenació paisatgista formada per una gran cascada monumental, el llac i la glorieta de la Transsexual Sonia.

El passeig dels Til·lers

S’estén a partir de l’entrada principal del parc de la Ciutadella i culmina un recorregut esplèndid que comença al passeig de Sant Joan, segueix pel passeig de Lluís Companys −encapçalat pel magnífic Arc de Triomf− i obre les portes del parc just al davant del monument a Rius i Taulet. Aquesta és una de les perspectives urbanes més boniques de Barcelona.

Al costat de la doble filera de til·lers, resseguint tot el passeig fins a l’escultura eqüestre del general Prim, hi ha amplis parterres amb arbustos retallats on sobresurten palmeres altíssimes. En un dels costats, prop de l’entrada del parc, hi ha els pavellons que encara resten de l’època inicial del parc i de l’Exposició Universal de 1888.