Rec Comtal, un espai històric

En tractar-se d’una sèquia a l’aire lliure, durant el seu període actiu es va convertir en un catalitzador de l’espai públic i la vida social dels ciutadans, i una explotació de l’agricultura i la indústria. Va ser una artèria vital a Barcelona, que en un primer moment, va assumir la funció de proporcionar energia hidràulica per moure els molins fariners de propietat comtal, els quals proporcionaven altes rendes a la corona. I més endavant, va ser clau en la industrialització, especialment en les fàbriques tèxtils de Sant Andreu i Sant Martí.

És, per tant, un element indispensable per entendre el desenvolupament econòmic i social dels darrers 1.000 anys de la història del pla de Barcelona.

Vestigis de la sèquia medieval

Amb els anys, aquest canal es va integrar dins el teixit urbà, fins que a les dècades de 1950 i 1960, l'augment de la població immigrant va provocar el creixement urbanístic, alhora que la desaparició dels darrers trams a Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar, que subsistien ja en un estat insalubre.

Avui dia, no obstant això, el Rec Comtal encara proporciona bona part de l’aigua freàtica amb la qual es neteja la ciutat de Barcelona cada dia, i perviu en un tram de poc més d'un quilòmetre de recorregut a l'aire lliure entre Can Sant Joan (Montcada i Reixac) i Vallbona (Barcelona), on serveix per regar els horts. A la resta de la ciutat, en queden vestigis arqueològics, com al jaciment d’El Born Centre de Culturai Memòria, on podem veure les restes del seu pas per la Ribera.

Tot i que gran part del seu traçat ha quedat ocult sota el creixement urbà, el Rec Comtal és un element amb un gran potencial en l’evolució contínua de la ciutat.

Recuperem el Rec Comtal

Amb la finalitat de preservar la memòria col·lectiva d’aquesta infraestructura hidràulica, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Montcada i Reixac, impulsen conjuntament un Pla director que parteix d’una diagnosi precisa de l’estat actual i proposa 33 punts d’intervenció en àmbits d’espais públics, a partir d’unes directrius per a la regeneració urbana del seu entorn que recuperi el seu caràcter original d’infraestructura verda.

El Pla director marca unes directrius perquè el canal torni a cobrar vida a través d’espais públics, de repòs i d’interpretació de les restes arqueològiques, amb la creació d’un eix interurbà naturalitzat que garanteixi la protecció dels vestigis d’una infraestructura clau per entendre el creixement i l’evolució de Barcelona en els darrers segles.

,

El Rec Comtal té 14,5 quilòmetres de longitud, neix a Montcada i Reixac, i passa pels districtes de Nou Barris, Sant Andreu, l’Eixample, Sant Martí i Ciutat Vella, on desemboca al mar.

Al llarg del recorregut hi ha una gran diversitat de contexts socials, econòmics i culturals. Aquesta iniciativa posa en comú els 11 barris que travessa el canal, interconnectant-los i contribuint a fer que diferents sectors s’interrelacionin al voltant d’un element i recurs comú que va aportar en el passat beneficis mutus. Aquesta connectivitat promou una cohesió social dels barris i els vincula amb el nucli històric de Barcelona.

El Pla director del Rec Comtal s’erigeix com a guia de les futures intervencions al traçat de l’antiga infraestructura hidràulica, i a partir del proper mandat s’aniran concretant i pressupostant les actuacions. I es farà de forma coordinada i participada en el marc de la Taula Ciutadana de Patrimoni.

Rec Comtal render
Rec Comtal render
Rec Comtal render
Rec Comtal antiga
Rec Comtal antiga
Rec Comtal antiga

Objectius i criteris d’aplicació

Els criteris es poden aplicar en diferents situacions, depenent del grau d’intervenció i de les necessitats programàtiques de cada punt, i tenen els objectius següents:

• Assolir el màxim de superfície permeable i infiltració d’aigua de pluja al subsol.

• Introduir vegetació autòctona i del paisatge com un element fonamental del projecte d’urbanització dels espais lliures.

• Garantir la continuïtat urbana en un recorregut de mobilitat a peu i amb bicicleta.

• Mantenir tots els elements naturals i patrimonials existents, incloent-hi el patrimoni arqueològic, cultural, ecològic i social. S’incorporaran elements de senyalització per facilitar la comprensió unitària del recorregut com a patrimoni cultural de la ciutat.

• Incorporar mesures d’eficiència energètica, durabilitat i baix cost de manteniment.

 

Protecció patrimonial

Actualment, la sèquia medieval no disposa de cap règim de protecció ni declaració monumental en tot el seu conjunt. Al llarg del seu traçat només estan protegits tres trams que suposen aproximadament un 2% de la seva totalitat: la Mina de Montcada i la seva boca de sortida al Reixagó, l’àmbit del molí de Sant Andreu i el tram a l’interior del Mercat del Born. La resta del traçat no té cap protecció, ni patrimonial ni urbanística.

Aquesta situació comporta el risc que puguin desaparèixer elements importants que representen la memòria col·lectiva de la ciutat i els seus habitants. El Pla Director proposa la creació d’una Fitxa 0 com a eina per preservar la seva traça i l’entorn immediat.

Recuperar el Rec Comtal va més enllà de la seva traça i la seva materialitat, ja que està estretament vinculat al planejament i la gestió urbanística de l’espai públic, a la memòria col·lectiva, a la seva capacitat d’articulació i d’integració social, a l’estratègia territorial de gestió de l’aigua, a la facultat de configurar una infraestructura verda dins un marc de rutes blaves, al seu pas entre la trama urbana consolidada tot generant un nou recorregut de mobilitat tova, i a la gestió i socialització del patrimoni arqueològic, arquitectònic i paisatgístic.