L’Ajuntament de Barcelona, la Catedral de Barcelona i la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de la Barcelona Vella ja fa molts anys que van decidir recuperar per a tota la ciutadania una de les festes més antigues i lluïdes que al llarg de la història s’han celebrat a la ciutat: el Corpus. I això ho han fet a partir dels aspectes més populars i participatius de la festa, que són fruit de l’herència col·lectiva dels barcelonins: l’ou com balla, les catifes de flors i la processó.
A més, els actes del carrer es complementen amb una variada oferta cultural, amb conferències, debats i exposicions. Corpus és una tradició viva de Barcelona, que s’engalana per participar en aquesta manifestació de la rica tradició popular de la ciutat. Una edició més, la festa torna als patis i jardins amb una eclosió d'ous com balla, catifes de flors, repics de campanes, exposicions, presentacions, ballades i la processó.
Us animem a gaudir d’aquesta festivitat històrica i plena de simbolisme!
A les portes de l’estiu, arriba el Corpus de Barcelona! La festivitat omple la ciutat de cultura popular en forma de guarniments florals, actes festius i barcelonines i barcelonins passejant pels carrers plens de vida i tradició, que llueixen engalanats per celebrar una de les festes més destacades del calendari festiu.
L’ou com balla recupera l’aigua! Amb la finalització del decret de sequera i després d’uns anys de realitzar-se de manera adaptada per la sequera, els brolladors tornaran a impulsar els ous cap al sostre dels claustres, patis i jardins, tornant a lluir l’esplendor i l’espectacularitat de l’element més genuïnament barceloní.
Una edició més, les catifes florals s’estendran per tota la ciutat mostrant els dissenys i guarniments confeccionats per les entitats barcelonines, que en acabar la festa, seran desfetes per les processons, desfilades i elements festius dels barris. Hi haurà alguns espais que es recuperen com el Palau del Lloctinent - Arxiu de la Corona d’Aragó. Una altra novetat serà l’ampliació de la Vigília de Corpus de la mà del Ball de Diables de Barcelona - Revenedors, que farà el seu ball parlat i una desfilada amb foc.
Cercaviles, ballades, portes obertes, repics de campanes, exposicions, xerrades… completen el Corpus, que s’ha convertit en una festa per als sentits: el tacte, amb la trepitjada de les flors a les catifes; la vista, amb la imatge delicada de l’ou ballant sobre el brollador; el gust, amb el panoli i les cireres; l’oïda, amb el repic de les campanes i la melodia de les gralles i els flabiols que acompanyen els entremesos, i l’olfacte, amb l’olor de la pólvora, però també la ginesta i les flors fresques acabades de collir.
Surt al carrer i gaudeix de les activitats programades per la tota ciutat. Som-hi, el Corpus barceloní ja és aquí!
És difícil de precisar-ne l'origen de l'ou com balla. Ben segur que hi és des de 1636, quan es registren, als llibres de comptabilitat de l'obra de la Seu, les compres d'ous per al brollador pel dia de Corpus i l'octava. Aquestes despeses compten l'encàrrec d'enramar la font del claustre de la Catedral de Barcelona, que es ve fent, com a mínim, des de 1580.
Per a cercar-ne l'origen cal tenir en compte moltes qüestions, la primera, tota la tradició de jocs d'aigua mediterranis, com els andalusins o els eslaus, així com tota la simbologia de la festa, amb els ous, l'aigua, les flors i les cireres: elements del temps amb una gran càrrega simbòlica.
Enguany, l’ou com balla recupera l’aigua! Amb la finalització del decret de sequera i després d’uns anys de realitzar-se de manera adaptada, els brolladors tornaran a impulsar els ous cap al sostre dels claustres, patis i jardins, tornant a lluir l’esplendor i l’espectacularitat de l’element més genuïnament barceloní.
Aquest 2025 trobareu l'ou com balla en més d'una vintena d'espais de la ciutat.
Les catifes són obres d’art efímer que tradicionalment s’elaboren amb pètals de flors, flors senceres i herbes, per bé que ja fa uns quants anys que s’experimenta amb més materials, com ara llavors, serradura o marro de cafè. Poden representar motius molt diversos, però els més freqüents solen anar lligats a la religiositat pròpia de Corpus, a la primavera, a temes locals o simplement representar motius geomètrics.
De la mateixa manera que les enramades, en trobem l'origen més remot en les decoracions amb flors i herba que es feien a les llars romanes en època primaveral. També cal assenyalar que les decoracions florals són un tret molt comú a totes les cultures.
Les catifes no són exclusives de la festa de Corpus, per bé que és en aquesta data quan la manifestació es fa més visible. A la primeria, tenien la funció de transformar l’espai festiu i, al mateix temps, servien per a perfumar l’ambient, sobretot quan les flors eren trepitjades per la processó. Actualment existeix la Federació d’Entitats Catifaires de Catalunya amb l’objectiu d’unir esforços per mantenir i difondre la tradició i alhora avançar en la millora d’aquest art.
Enguany, la catifa de l’Ajuntament s’inspira en els mosaics noucentistes de Francesc Canyellas i Balagueró, concretament en els 34 plafons de ceràmica decorada amb temes florals, de fruits i de peixos que va realitzar per a la Casa de l'Ardiaca.
Aquest 2025 trobareu catifes florals en més d'una vintena d'espais de la ciutat.
Els Gegants de la Ciutat, del Pi i de Santa Maria del Mar des del 2021 celebren la Vigília de Corpus per anunciar l’arribada imminent de la festa grossa de l’endemà.
Històricament, aquesta jornada se celebrava el dimecres de Corpus i constava de la sortida des de l’Ajuntament dels gegants, els nans i les trampes per anar a visitar les autoritats i agrair als perruquers i els sastres la feina que havien fet aquell any.
Enguany, la Vigília se celebrarà el 21 de juny i el programa de la jornada serà el següent:
El Ball de Diables de Barcelona - Revenedors participa per primera vegada al Corpus Barceloní!
El moment culminant de la festa de Corpus a Barcelona és la processó festiva, una desfilada laica amb tots els elements del seguici popular, com ara els Gegants de la Ciutat, els del Pi, els de Santa Maria del Mar, l’Àliga, el Lleó, el Bou... A més surten acompanyats de diversos balls, música i més elements de cultura popular, com ara els Trabucaires d'en Perot Rocaguinarda, els Gegants nous de la Casa de Caritat o del Corpus, la Coronela, el nan Cu-cut de la plaça Nova i el Ball de Cercolets de l'Esbart Català.
La processó, celebrada a Barcelona des del 1320, és un patrimoni cultural immaterial de la ciutat. Durant segles aquesta cercavila ha estat la veritable festa major de la ciutat. En el vessant civil i popular, ha estat l’origen de molts balls i elements d’imatgeria festiva: els gegants, els capgrossos, el bestiari i més danses i entremesos que són fruit de la imaginació popular exposada en el gran aparador que històricament ha estat la processó de Corpus.
La processó es fa el diumenge següent a la festivitat de Corpus i enguany s’escau el 22 de juny.
Hi participen: Coronela de Barcelona, Cavallets Cotoners de Barcelona, Penó de Santa Eulàlia, Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda*, Àliga de la Ciutat, Lleó de Barcelona, Capgrossos Macers de la Ciutat, Gegants de la Ciutat, Ball de Cercolets de l’Esbart Català de Dansaires, Mulassa de Barcelona, Bou de Barcelona, Penó del Pi, Gegants petits originals del Pi, Gegants grans del Pi, Ball de Bastons de l’Esbart Català de Dansaires, Drac de la Ciutat Vella, Víbria de Barcelona, Nan Cu-cut de la Plaça Nova, Gegants de Sant Roc de la Plaça Nova, Tarasca de Barcelona, Falcons de Barcelona, Gegants de Santa Maria del Mar, Ball de Bastons del Seguici, Dofí del Casc Antic, Gegants de Sant Jaume Apòstol, Gegants nous de la Casa de la Caritat o del Corpus, Macer amb la Creu processional de la Catedral, símbols basilicals: conopeu i tintinacle, gonfanons basilicals (Seu Catedral, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Sants Just i Pastor, Sant Jaume Apòstol, Sant Pere de les Puel·les i Mare de Déu de la Mercè), banda de música de l’escola Pare Manyanet, germandats i confraries de l’Arxidiòcesi de Barcelona, Cavallers de l’Orde Constantiniana de Sant Jordi, Cavallers de l’Orde de la Creu de Malta, Cavallers de l’Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, infants de primera comunió, seminaristes, clergat, carrossa amb la custòdia amb el Santíssim Sagrament sobre el tron del rei Martí i sota tàlem, Reial Cos de la Noblesa de Catalunya, autoritats, Banda Simfònica Roquetes de Nou Barris i fidels.
* L’organització adverteix a les persones amb problemes d’oïda o sensibilitat auditiva, en especial la gent gran i els infants, que adoptin mesures de precaució (taps, cotó...) en els actes en què participin els trabucaires.
Clica aquí i descobreix l'exposició 'El Corpus de Barcelona'.
Clica aquí i descarrega't el Joc del Corpus de Barcelona en pdf.
Clica aquí i descarrega't el Retallable dels Gegants de la Ciutat en pdf.
A més, pots descobrir tots els entremesos que formen el Seguici Popular:
El Corpus (més ben dit, el Corpus Christi) és una festa religiosa cristiana lligada al concepte de la transubstanciació de les dues espècies, el pa i el vi, en el sagrament de l’eucaristia. Se celebra el primer dijous després de l’octava de la Pentecosta, és a dir, onze dies després del dia de la Pasqua Granada (o Pentecosta).
En la història de Barcelona, la festa i la processó del Corpus era la festa més important i la més representativa de la ciutat. Era una festa única per la seva fastuositat, per les seves representacions, pel rigorós protocol que se seguia en les processons, veritables expressions de la representativitat corporativa de la ciutat. Una festa en la qual s’implicava tothom: el capítol de la Catedral, les autoritats municipals, tots els ordes religiosos i les parròquies, les confraries i els gremis…
En la seva formalització, en la seva expressió i desenvolupament, la processó del Corpus Christi a Barcelona va ser durant diversos segles la més emblemàtica de les processons circulars consistents a refermar el poder de l’Església i de la seva ideologia sobre l’espai urbà. El Corpus implicava tots els estaments de la vida urbana en el que era, a la pràctica, una posada en escena de la globalitat de la vida social, amb les seves potestats i la seva divisió de classes.
En la processó del Corpus, la participació dels gremis era fonamental. Com a integrants de l’ordre i l’estructura social, havien de ser-hi. Com si no ens haguéssim mogut dels tres ordres del feudalisme, junt amb els representants del poder polític i els del poder religiós, calia que els representants del món del treball hi desfilessin també de manera processional. I no només això, calia que la seva col·locació en la processó obeís a un ordre i a una jerarquia establerts. L’ordre en la processó del Corpus mostrava de manera pública la seva posició social com a gremi, com a col·lectiu; s’hi marcava el seu ordre de precedència i, per tant, de prestigi davant la comunitat.
En la processó del Corpus els gremis es presentaven tal com eren en la seva totalitat: corporació religiosa, associació professional, comunitat d’assistència mútua… Formar part de la processó del Corpus era vindicar-se com a part indispensable de l’ordre social i del seu equilibri.
Us proposem un itinerari sobre els gremis i el món del treball a Barcelona en les èpoques medieval i moderna. Un itinerari que, a través del coneixement del passat, permeti una reflexió i, alhora, un millor coneixement de la societat actual en què vivim.
La història es construeix a partir d’un present des del qual preguntem sobre el passat. Però també a partir d’un passat que ens ha de poder explicar el present. L’ofici d’historiar consisteix a mirar de saber fer-ho i saber transmetre-ho. Esperem aconseguir-ho.
Podeu consultar tota la informació de la ruta a: barcelona.cat/ruta-gremis-
En aquest espai hi trobareu fotografies i vídeos del Corpus barceloní d'altres anys, gràcies a diverses entitats i institucions que les han anat penjant a les xarxes. Gaudiu-ne!