Barcelona

Aquest parc es va crear en uns antics camps de conreu entre els molts que, fins a mitjan segle passat, van ocupar una bona part del districte de Sant Martí, un dels darrers reductes de la Barcelona agrícola. L’espai forma part del nucli antic de la Verneda de Sant Martí. Ja des del segle XVI, aquest nucli el formaven la parròquia de Sant Martí de Provençals, la rectoria, l’hostal, les masies i les altres construccions rurals escampades pel terme.

A la part més ampla del parc, la gespa comparteix protagonisme amb els arbres. Les grans capçades de les tipuanes (Tipuana tipu), que fan una bona ombra als qui la volen, contrasten amb l’esveltesa dels xiprers (Cupressus sempervirens). Són dues de les moltes espècies arbòries que hi ha, la diversitat de les quals és fruit de les plantades populars que s’han fet en aquest espai verd.
Molt a prop dels accessos per la ronda de Sant Martí, uns àlbers altíssims (Populus alba) −molt abundants arreu del parc− es reflecteixen en les aigües d’un estany. A tocar de l’aigua, un om de Sibèria (Ulmus pumila) immens destaca per la seva magnificència. En un dels extrems del parc, una filera de verns (Alnus glutinosa) ens recorda els arbres primigenis que van donar nom a la zona.
En diferents punts del parc, els tarongers (Citrus sinensis) i les oliveres (Olea europaea) constaten el passat agrícola d’aquest espai verd de Barcelona.

Entrant pel carrer de l’Agricultura, a l’altre extrem d’una plaça gran, trobem la parròquia de Sant Martí. Aquesta és una zona força singular del parc, on sobretot destaquen els elements arquitectònics que han perdurat al llarg del temps: l’església i les masies de Can Cadena, Can Planas i Ca l’Arnó, que actualment són seu de diferents equipaments del districte.
A la masia de Can Cadena, situada a l’interior del parc, hi ha un dels horts urbans de Barcelona, amb 16 parcel·les conreades per gent gran del districte, que ocupen un total de 800 m2. També hi ha corrals amb animals de granja, una àrea de compostatge i una aula de formació en agricultura ecològica.
Això ha fet possible que, dins el programa d’educació mediambiental, Parcs i Jardins ofereixi a les escoles activitats destinades a donar a conèixer les tècniques de l’agricultura biològica i els animals més comuns a pagès: xais, gallines, oques, conills…

Un altre aspecte ambiental que cal destacar és la central de captació fotovoltaica que té la masia i que genera prop de 8.724 kWh/any, l’equivalent al consum elèctric anual de 4 habitatges de 80 m2. L’energia produïda permet estalviar 940 kg/any d’emissions de CO2 a l’atmosfera.

Un cop hem travessat el carrer de Menorca −que en aquest tram està tallat a la circulació de vehicles−, hi ha una altra part ben diferenciada del parc. És una plaça gran, ombrívola i silenciosa, envoltada d’arbres i amb un espai ampli pavimentat on, per exemple, s’hi pot jugar a pilota. En els dos extrems superiors de la plaça, una àrea de jocs infantils i una zona amb bancs, envoltades de tanques vegetals, conviden a passar-hi una estona tranquil·la, lluny del brogit de la ciutat.