Barcelona

El turó de Monterols, també anomenat turó d’en Gil a principis del segle passat, fent referència a un antic propietari, és un dels espais que Nicolau M. Rubió i Tudurí −durant molts anys, responsable dels parcs i jardins de Barcelona− va incloure en el sistema d’àrees verdes que va dissenyar per a la ciutat cap al 1926. Aquest turó formava part d’una antiga finca privada amb jardí i bosc, que no es va arribar a edificar en la seva part més alta i escarpada i que, en la dècada de 1940, va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona, que el va destinar a parc públic. El parc de Monterols es va inaugurar el 8 de juliol de 1947 i l’autor del projecte de remodelació va ser l’arquitecte i director de Parcs i Jardins, Lluís Riudor i Carol.

Al parc del turó de Monterols hi ha arbres de grans dimensions, entre els quals destaquen els roures, els xiprers, les alzines −una de les quals va ser plantada a principis del segle XX i forma part del Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barcelona− i uns pins altíssims. Compartint espai, enormes garrofers, oliveres d’una mida més que considerable i uns quants ametllers són el vestigi del passat agrícola de Sant Gervasi. També són molt abundants els arbustos, que a la primavera floreixen amb una clara preferència pel color blanc.
La petita fondalada que resta del que va ser una pedrera ha estat enjardinada amb vegetació autòctona. La seva fesomia és feréstega i un pèl salvatge. És, sense cap dubte, el racó més espontani del parc. Aquí, als peus de dues palmeres washingtònies molt altes i esveltes, hi creixen abundosament els margallons −que són les palmeres pròpies del nostre país− i un grapat de plantes aromàtiques: romaní, farigola, espígol i sàlvia. També hi ha arbustos tan mediterranis com el llentiscle, l’arboç, la ginesta i l’avellaner.

A la zona de descans que trobem a la dreta de l’entrada pel carrer de Gualbes, hi destaca una font de pedra decorada amb un relleu d’amorets que sostenen garlandes de flors i fruites, de la qual no es coneix l’autor. Probablement és una peça sortida del taller d’un picapedrer que devia copiar el dibuix de les figures.