Barcelona

El parc de les Cascades és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir en els antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.
Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va dur a terme a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992.

En aquest parc hi ha lledoners (Celtis australis) i xiprers (Cupressus sempervirens); xicrandes (Jacaranda mimosifolia) que a l’estiu guarneixen el parc amb les seves flors d’un blau lilós; pollancres (Populus alba i Populus alba ‘Pyramidalis’ ) i oliveres (Olea europaea), així com palmeres washingtònies altes i esbeltes (Washingtonia robusta). A sota, grups de margallons (Chamaerops humilis) i grans mates d’arbustos arrodoneixen l’enjardinament.
A banda i banda, delimitant l’espai, llueix, esplendorosa, la verdor d’uns parterres amples i llarguíssims coberts de gespa, on creixen, ufanosos, el pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea) i la tipuana (Tipuana tipu), entre altres espècies arbòries. Al davant dels parterres hi ha bancs per seure sota la capçada dels plàtans (Platanus x hispanica).

A tocar del punt on se soterra la ronda del Litoral, al mig de la làmina d’aigua que hi ha al començament del parc, hi sobresurt el conjunt d’escultures El poder de la paraula, d’Auke de Vries, obsequi d’Holanda a la ciutat de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics. Una mena de tiges que s’eleven decidides.
Enmig del llarg passeig que és el parc de les Cascades, una altra escultura crida poderosament l’atenció del visitant: es tracta de David i Goliat, d’Antoni Llena, una immensa màscara que, per la lleugeresa dels suports, sembla que estigui voleiant, i d’un blanc que, en contemplar-la, contrasta poderosament amb el blau del cel.