Barcelona

Aquest espai verd està situat en els terrenys que antigament ocupava l’emblemàtica fàbrica de camions d’ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, SA), entre els antics nuclis històrics de Sant Andreu i la Sagrera. El nom del parc prové dels populars camions Pegaso que es produïen en aquesta fàbrica. El parc va ser dissenyat pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig i va ser inaugurat l’any 1986.

Vora el canal, la vegetació evoca el paisatge de ribera amb desmais (Salix babylonica), àlbers (Populus alba), pollancres del Canadà (Populus x canadensis), paraigüets (Cyperus involucratus) i xiprers dels pantans (Taxodium distichum). Prop de l’aigua també hi ha tamarius gàl·lics (Tamarix gallica), papirs (Cyperus papyrus) i grans grups de bambú (Phyllostachys sp).

En aquest parc també trobem bellaombres (Phytolaca dioica), magnòlies (Magnolia grandiflora), margallons (Chamaerops humilis), pebrers bords (Shinus molle), esparmànies o til·lers de saló (Sparmannia africana), eucaliptus (Eucalyptus globulus), cedres de l’Himàlaia (Cedrus deodara), xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i arbres dels escuts (Ginkgo biloba), al costat d’espècies tan mediterrànies com l’alzina (Quercus ilex) o el pi pinyer (Pinus pinea).

També s’hi poden veure exemplars de mimosa floribunda (Acacia retinodes), i les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) són les grans protagonistes del passeig que volta el parc. Entre els arbustos hi ha abèlies (Abelia floribunda), baladres (Nerium oleander), troanelles (Ligustrum ovalifolium), pitòspors (Pittosporum tobira) i marfulls (Viburnum tinus).

En el paviment d’una petita placeta circular situada en un extrem elevat del parc s’ha reproduït Pegàs, el cavall alat que va ser durant molts anys l’emblema d’ENASA. De l’antiga factoria de camions es conserva la porta d’entrada que ara és l’accés principal d’aquest espai verd, així com l’edifici d’oficines, que ha estat destinat a equipaments del barri. Un record de l’arquitectura industrial de mitjan segle XX.

El llac, com a element més singular i eix vertebrador de l’espai, va ser objecte d’una rehabilitació integral el 2011. La intervenció ha resolt els problemes de filtracions i de sanejament que aquesta làmina d’aigua presentava des que es va buidar el 2008 com a conseqüència del decret de sequera. Per això, s’ha impermeabilitzat el vas del llac i s’hi ha instal·lat maquinària nova per a la recirculació dels cabals. A més, s’han deixat les instal·lacions preparades per a la futura connexió amb la xarxa d’aigua freàtica de la Sagrera que s’està desenvolupant. També s’han renovat els brolladors i la seva il·luminació amb làmpades de baix consum. A totes aquestes millores cal afegir que el control de la maquinària es fa de manera telecomandada.

Un cop travessada la porta, el primer que trobem és un gran espai pavimentat ocupat pel parc infantil de trànsit de la Sagrera. Al davant de la portalada hi ha una llarguíssima filera de bancs fets amb totxana, ombrats amb palmeres datileres, els respatllers dels quals estan guarnits per la verdor de l’heura. A la dreta, un canal comença el seu recorregut cap a dins del parc, i al darrere dels bancs s’endevina una vegetació frondosa. Des de la portalada el parc s’ordena en dos sectors: una esplanada que rep l’ombra dels plàtans vorejada per troanes i el llac i un sistema de petits turons que reten un homenatge arquitectònic als jardins vuitcentistes de Fontserè.

A la part superior del parc hi ha un passeig amb pèrgola que envolta un poliesportiu i les àrees de joc infantils. El llac és l’element que enllaça i divideix aquests dos espais.

El canal d’aigua és l’element definitori del paisatge del parc. El travessa en diagonal, des de l’entrada pel carrer Gran de la Sagrera fins a l’extrem que voreja el carrer del Pegàs, i l’aigua corre entre una vegetació exuberant i ombrívola que recorda la dels boscos de ribera. Ponts tan originals com un que s’inspira en els ponts tradicionals japonesos creuen el canal en diferents punts del seu recorregut.