Barcelona

Es troba als terrenys antigament ocupats per la factoria de La Maquinista Terrestre y Marítima, una empresa de construcció de màquines de tren fundada l’any 1855. El primer centre de producció estava situat a la Barceloneta, però l’any 1920 es va traslladar a Sant Andreu i, d’aquí, a Santa Perpètua de Mogoda el 1993. Aquesta empresa va participar en la construcció de l’Estació de França i del mercat de Sant Antoni, ambdós amb una estructura de ferro forjat.

Molts dels arbres van ser plantats en el primer terç del segle XX, per la qual cosa bastants exemplars tenen unes dimensions excepcionals.
Hi ha alzines (Quercus ilex), oliveres (Olea europaea), roures (Quercus pubescens), xiprers (Cupressus sempervirens) i àlbers (Populus alba). Una de les zones d’estada gaudeix de l’ombra de les tipuanes (Tipuana tipu) i d’exemplars altíssims de pi blanc (Pinus halepensis). Al davant, a l’altra zona d’estada, els protagonistes són els plàtans (Platanus x hispanica) i un gran ailant (Ailantus altissima).
Prop del llac, destaquen dos immensos grups de iuques (Yucca elephantipes), un gran margalló (Chamaerops humilis) i unes quantes acàcies de tres punxes (Gleditsia triacanthos) i, al costat de l’àrea de jocs infantils, pengen les branques dels desmais (Salix babylonica).
L’estany Narcís Monturiol del parc està construït aprofitant l’existència de dues mines d’aigua. A la seva funció paisatgística s’hi suma la de subministrar l’aigua per a la xarxa de reg.

Juntament amb l’original disseny dels fanals d’enllumenat que travessen el centre del parc de punta a punta, un dels extrems de l’estany Narcís Monturiol limita amb una construcció metàl·lica que recrea la forma d’un vaixell de “proa” esmolada. A la “popa”, l’estany, i, dins de l’aigua, una gran roda ens recorda el passat industrial dels terrenys que avui són un parc. L’edifici és la seu del Museu de La Maquinista i Macosa i conté documentació històrica, plànols, fotografies, maquetes i objectes històrics de l’empresa.