Barcelona

El de la Guineueta és un dels parcs que en la segona meitat del segle passat es van crear a Barcelona amb l’objectiu de dotar d’espais verds els polígons d’habitatges que es van anar construint per acollir una part important de la immigració obrera que va arribar a la ciutat entre les dècades de 1950 i 1960.
El pla parcial per desenvolupar aquest nou barri es va aprovar el 1956 i es van anar construint cases fins al 1970, moment en què es va condicionar el parc. El parc està situat en un dels dos polígons que configuren el barri de la Guineueta, un topònim vinculat al torrent de la Guineu, que travessa els terrenys.

Si accedim al parc per l’entrada principal, tocant a la plaça de Llucmajor, crida l’atenció un grup de vuit palmeres washingtònies (Washingtonia filifera) de gran port. A prop d’aquesta entrada també destaquen els pins blancs (Pinus halepensis) i les acàcies (Robinia pseudoacacia).
Emmarcant la part superior del parterre central hi ha un bosquet paisatgístic, molt ornamental, amb arbres com la iuca (Yucca elephantipes i Yucca gloriosa), la xicranda (Jacaranda mimosifolia), l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), la pota de vaca (Bauhinia forficata) i el pebrer bord (Schinus molle). Darrere el bosquet, a banda i banda, es veuen les capçades de les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i de les washingtònies (Washingtonia robusta).
Al parc de la Guineueta també hi ha cedres (Cedrus deodara), tuies i tuies gegants (Thuja orientalis i Thuja gigantea), lledoners (Celtis australis) i pins pinyers (Pinus pinea) que ombregen l’àrea de joc infantil i plàtans (Platanus x hispanica), que a l’estiu protegeixen del sol la zona de pícnic, a més d’algunes oliveres (Olea europaea), entre altres espècies arbòries. Pujant pel camí principal de l’esquerra hi ha un ginjoler (Ziziphus jujuba) plantat l’any 1999, amb una placa que ho recorda i una altra placa posterior en homenatge a Pere Fontàs i Puig, autor de la sardana El parc de la Guineu, que va ser col·locada l’any 2002 per l’Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé.

L’escultura relacionada amb el nom del parc és Guineu, una peça de ferro pintat de 5 m de longitud i 1,5 m d’alçària obra de Julià Riu i Serra, que s’embosca, amatent, darrere una tanca vegetal, talment com fan les guineus quan estan a l’aguait.
L’altra escultura del parc −en realitat, un monument− va ser una iniciativa del Centre Andalús a Catalunya i és l’homenatge de Barcelona a Blas Infante. Es tracta d’un conjunt format per una filera de petites columnes truncades d’alçària irregular (vuit, com les províncies andaluses) fetes amb marbre rosa i situades sobre una base aplacada de granit negre, obra de Josep Lluís Delgado. Al costat hi ha un bronze sobre pedra amb el bust de Blas Infante, fet per Xavier Cuenca Iturat.
Durant quinze dies, cada any, les entitats andaluses del districte de Nou Barris celebren la festa de les Cruces de Mayo i, el primer diumenge de març, la Federació d’Entitats Culturals Andaluses de Catalunya celebra el Dia d’Andalusia amb una ofrena floral en aquest monument.

L’espai es distribueix cap amunt i cap avall partint d’un gran parterre amb un estany. Al darrere d’una tanca vegetal, sobre la gespa, la figura d’una guineu contempla, vigilant, el seu territori.
A banda i banda d’aquest parterre central hi ha els dos camins principals del parc, que van paral·lels i connecten amb els que creuen la resta de l’espai cap amunt i cap avall. A sobre, una gran plaça permet que aquest parc sigui al llarg de l’any l’escenari de trobades multitudinàries. Els diumenges, l’Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé del barri de les Roquetes hi organitza ballades de sardanes i, al mes d’octubre, celebren un gran aplec sardanista, que reuneix prop de 3.000 persones.
A la part inferior del parc, a prop de la plaça de Llucmajor, és on hi ha les places més convencionals, que esdevenen espais de repòs apartats de l’activitat que es desenvolupa cada dia al parc. A la part de dalt, al costat del parc, hi ha centres educatius i instal·lacions esportives.