Barcelona

Aquest espai verd neix de la urbanització del que es coneix popularment com a torrent de les Monges. La riera pren el nom del convent de les Monges del Sagrat Cor de Sarrià que el travessa. En el passat, aquesta riera connectava amb el sistema de rieres local fins desaiguar a la Riera Blanca.

El parc té dos atractius espectaculars: el port i l’alçària dels seus arbres, especialment apreciables gràcies al forts pendents i desnivells si li dediquem una mirada de dalt a baix.

L’obra d’enginyeria dissenyada per drenar i canalitzar les aigües pluvials, naturalitzant la llera del torrent i convertint-la en un passeig, amb traçat d’eslàlom, ressegueix la memòria de l’aigua. L’espai està dedicat al que fou president del Parlament de Catalunya entre el 1995 i el 1999.

Iniciem el recorregut en el punt més elevat d’aquest jardí, pels seus accessos al carrer del General Vives, per observar el conjunt des d’un mirador a l’ombra d’un espectacular pi, del conjunt d’arbres d’interès local de Barcelona.

També tenim una bona panoràmica des de les rampes de l’accés adaptat que surten de l’accés del carrer Major de Sarrià. Des d’allà visitem el parc en sentit descendent. Durant el trajecte avancem vora els murs de contenció coberts d’heura (Hedera helix) i buguenvíl·lea (Bougainvillea glabra) o també combinant vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) i ungla de gat o bignònia (Macfadyena ungius-cati). Talment fa l’escorrentia, resseguim el traçat del torrent de les Monges i el recorrem fins a deixar el parc a la cota més baixa, a l’accés del carrer de Ramon Miquel i Planas. A l’àgora central trobem un seguit de palmeres, algunes d’altíssimes (Phoenix canariensis, Washingtonia robusta i Washingtonia filifera).

Els voltants de la plaça estan enjardinats amb marfull (Viburnum tinus) i arboç (Arbutus unedo). Vora els murs de contenció veiem exemplars d’aladern (Rhamnus alaternus), un pitòspor (Pittosporum tobira) de grans dimensions, i també exemplars, de mida considerable, de margalló (Chamaerops humilis) i de palmera excelsa (Trachycarpus fortunei). A la vora d’aquests es troba una de les rareses del parc: un sapinde de la Xina (Koelreuteria paniculata). A la part més baixa ens rep un pi exemplar de gran alçada, com ho són gairebé tots els que podem veure en aquest espai. Tota aquesta vegetació formava part de l’entorn natural i s’ha conservat igual. Dins d’un test ornamental d’obra vista i ceràmica vidriada decorada amb motius florals i en forma de calze creix un margalló (Chamaerops humilis).

Aquesta plaça actua com a cor i centre del parc. A la part més baixa hi trobem una petita depressió del parterre indicada amb un cartell. Si ha plogut, és probable que hi trobem aigua en aquest punt. És un pou drenant, fet i preparat per absorbir els cabals de l’aigua de la pluja. Quan sortim de la plaça parem atenció també al cantell arrodonit del camí de formigó que ens marca el recorregut. Ens indica el límit de la llera del torrent de les Monges que podrem resseguir pendent avall. Les plantes enfiladisses i entapissants ja han envaït l’espai i amaguen els murs de gabions que subjecten els talussos del terreny. Per sota de tota aquesta vegetació hi ha tot un sistema de drenatge del parc per canalitzar l’aigua. Quan plou de manera torrencial, l’aigua baixa amb força i pren velocitat gràcies als forts pendents, però és engolida per un sistema de rases amb graves per on s’escolen els cabals.

Remarquem per la seva grandària un gran cedre de l’Himàlaia (Cedrus deodara) que es troba proper a l’accés del carrer Ramon Miquel i Planes.

Els imponents talussos evidencien la costeruda orografia del terreny. Des d’aquesta cota més baixa apareixen, encara més imponents, els pins que conformen una molt petita però compacta àrea forestal on destaca una imponent olivera. Si ens quedem quiets una estona allà també podrem veure grups de tudons saltironejant entre el brancatge del sotabosc.

En aquest punt passem per sota un antic pont que s’ha preservat. Tot just després d’aquest vestigi arquitectònic del vell convent, els arbres surten de grans escocells integrats dins la passera de formigó.

En aquest punt, el passeig s’eixampla novament tant pel que fa a la zona de vianants com a la llera del torrent. Sobre el llit de la riera i en petits monticles trobem oliveres i moreres i un exemplar gegant de bellaombra. Sobre el passeig, una robínia també gegantina i, als seus peus, tres troanes. Una mica més endavant i sempre en grans escocells circulars veiem cirerers del Japó (Prunus serrulata) i tipuanes (Tipuana tipu). La baixada continua. Som a punt d’arribar al final de la llera visible del torrent. El camí cap als grans desaigües de forja vénen marcats per un filera de pollancres. S’alternen exemplars de les dues espècies més comunes a la ciutat (Populus alba i Populus nigra). En aquest punt del parc conflueix el passeig que prové del quart accés al jardí des del carrer de Ràfols, que es caracteritza per un conjunt de xicrandes (Jacaranda mimosifolia).