Barcelona

En el seu ús actual com a espai verd públic hi tenen molt a veure les mobilitzacions veïnals de finals dels anys 70, amb la recentment encetada democràcia. Així, els veïns del barri del Port van reivindicar que l’antiga fàbrica no donés pas únicament a blocs de pisos. L’any 1980, la propietat, l’Ajuntament i l’Associació de Veïns del Barri del Port van arribar a un acord que va fer possible la construcció del parc, que porta el nom del propietari de la fàbrica: Gerard Sabaté.

La història, però, no s’acaba aquí. Jaume Fabre i Josep M. Huertas expliquen a Art públic que quan es va enderrocar la fàbrica, que havia estat propietat de l’industrial Josep Antoni Barret, es van descobrir una desena de passadissos subterranis i petroli que havia quedat petrificat. Barret va ser assassinat el gener de 1918 per un escamot pagat pels alemanys, que volien acabar amb qui subministrava armes als francesos durant la Primera Guerra Mundial.

Hi podem trobar, entre altres espècies, arbres dels escuts (Ginkgo biloba), lledoners (Celtis australis), desmais (Salix babylonica), casuarines (Casuarina cunninghamiana), pollancres del Canadà (Populus canadensis), pebrers bords (Schinus molle), eucaliptus (Eucalyptus globulus i Eucalyptus camaldulensis), pins pinyoners (Pinus pinea), alzines (Quercus ilex), bellaombres (Phytolacca dioica), blades (Acer pseudoplatanus) i xiprers (Cupressus macrocarpa i Cupressus sempervirens).

En aquest parc també hi ha arbres fruiters, com el caqui (Diospyros kaki); palmeres washingtònies (Washingtonia filifera), palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i palmeres de Canàries (Phoenix canariensis); plantes aromàtiques, com el romaní (Rosmarinus officinalis) i la sàlvia (Salvia officinalis), i arbustos com el llorer (Laurus nobilis) i les troanes (Ligustrum lucidum ‘Variegatum‘). A la zona més ombrívola, l’heura (Hedera helix) entapissa els parterres.

L’obra dels mateixos arquitectes que van dissenyar aquest espai verd −Imma Jansana, Neus Solé i Daniel Navas−, és de marbre verd i llautó i té una alçària de 2,40 m.

La plaça monumental que s’estén als peus de la piràmide és ampla i lluminosa, en contrast amb l’ombra que regna al seu voltant. De fet, tot gira entorn d’aquesta plaça, lleugerament enfonsada, amb bancs de pedra acompanyats per la verdor dels llorers. El canal d’uns 50 m de llargada que travessa l’espai de punta a punta finalitza el seu recorregut en un petit safareig emmarcat per vuit columnes truncades que fan la funció de pèrgola.

En una banda de la plaça llarga, un petit passeig ple de lledoners separa el gran espai obert i assolellat de les zones de joc infantil, recollides i voltades de tanques vegetals. Hi ha bancs i fonts sota l’ombra protectora d’arbres de fulla perenne.