Barcelona

La Font dels Ocellets era un espai d’esbarjo i de trobada dels barcelonins i barcelonines que recollien l’aigua del doll que alimentava una antiga mina que es creu que es trobava al carrer del Marquès de Mulhacén. Aleshores, l’actual plaça de Pius XII l’ocupava un mas amb una capella on es venerava una imatge del Crist de l’Estela, que li donava nom. La capella tenia una afluència notable de visitants, ja que, per tornar de la Font dels Ocellets cap a la ciutat, s’escurçava un bon tros de camí si es travessava el mas de l’Estela. La propietat consentia el dret de pas, sempre que els vianants fessin cap a la capella.
El Congrés Eucarístic de 1952, celebrat a Barcelona, va escollir la plaça de Pius XII com a punt per aixecar-hi l’altar monumental, entre altres motius, perquè era on s’havia assentat la capella dedicada al Crist de l’Estela. Masia, capella, imatge, mina i font van desaparèixer devorats per la dinàmica de creixement urbà. Finalment, només ens ha quedat el nom del jardí per mantenir el record d’una font, la memòria de l’aigua.

Els jardins tenen un vial pavimentat vorejat per plàtans (Platanus hispanica) i un passeig que transcorre en paral·lel a la zona pavimentada i amb parterres irregulars farcits de xiprers (Cupressus sempervirens) i palmeres, entre les quals podem trobar les espècies més comunes a la ciutat: palmeres de Canàries i datileres (Phoenix canariensis i Phoenix dactilífera) i washingtònies (robusta i filifera).

Al capdamunt del jardí hi ha uns quants exemplars d’eucaliptus (Eucalyptus globulus) i de pins (Pinus pinea) de mida gran. Com a arbre de flor, hi ha força exemplars de braquiquíton (Brachychiton acerifolius). Conegut popularment com arbre ampolla, fa unes flors en forma de gran campana rosada. L’altre arbre floral que podem trobar, tot travessant els jardins, és l’arbre de l’amor o arbre de Judes (Cercis siliquastrum). Envoltant l’arbrat en els parterres, també hi ha tot un conjunt de plantes arbustives mediterrànies i, al voltant de l’àrea de gossos, hibiscs (Hibiscus syriacus) i fotínies (Photinia serrulata).